Juntes contra el sexisme i l’opressió

Avui dia 25 de novembre, des del Grup de Reflexió i Suport Antisexista, presentem una nova web i publiquem el treball JUNTES contra el sexisme i l´opressió. (D’aquí uns dies es podrà demanar la versió en paper online).

Avui és un dia per denunciar i condemnar la violència que pateixes moltes dones al món. La violència i l’opressió contra les dones és una part lamentable de la història i desgraciadament de l’actualitat.

Tanmateix, després de més de dos anys trobant-nos per reflexionar i debatre sobre la situació de les relacions entre sexes, hem arribat a la conclusió que existeix un discurs generalitzat que s’ha fet omnipresent i omnicomprensiu i que presenta moltes deficiències i biaxos.

Particularment respecte a la violència, el que uneix avui en dia a la major part de sectors feministes és el discurs contra la violència de gènere. Els feminismes més oficials posen de manifest la necessitat d’augmentar la protecció cap a les dones, a través de l’Estat, les lleis, la policia…els feminismes alternatius tracten de fomentar la consciència de les opressions específiques de gènere i promocionar l’autodefensa i l’actuació comunitària front a la violència. Però pràcticament tots els sectors coincideixen en el discurs de la violència estructural i l’arrel masclista dels conflictes de gènere.

Però…és tot conflicte en les relacions entre sexes i gèneres, un producte del masclisme i el patriarcat? És la violència de gènere una qüestió d’expressió dels privilegis masculins?

Sota el paradigma actual tot conflicte entre sexes es llegeix en clau de dominació masclista. Tot i que molts conflictes poden tenir altres causes, aquesta lectura simplifica les causes d’arrel.

Per canviar el món primer cal intentar comprendre‘l. Per comprendre‘l, cal observar-lo. Pots conèixer el món a través d’unes ulleres ancorades en un punt fix que enfoca només a un altre punt fix i t’impedeix veure el conjunt i altres punts de vista?

Si els feminismes posen el focus en l’opressió que pateix la dona, la visió antisexista intenta observar les relacions entre gèneres, per analitzar els privilegis, les opressions i les interaccions de tot tipus entre ells.

L’antisexisme té en compte les opressions rebudes per tots els gèneres i tendències sexuals, i no només les que van en una direcció determinada, de l’home cap a la dona. Avui dia sembla que tot es redueix a pensar i promoure la visió que «l’home és un llop per la dona». Encara que numèricament les agressions -especialment un determinat tipus d’agressions i en uns àmbits concrets-puguin ser majors d’un a altra, hi ha cada vegada més sectors socials i persones que denuncien agressions també per part de dones (cap a les seves parelles, cap als seus pares, als seus fills) i entre homosexuals i lesbianes la xacra de la violència i les relacions de dominació/submissió no desapareix.

Les xifres de violència cap a persones grans i infants són molt altes, i les que en mesura aclaparadora tenen cura d’aquests col·lectius són dones. Així doncs, la casuística ens mostra que hi ha dones que maltracten a la seva descendència, maten marits i fins i tot a fills i donen suport a la violència en les guerres, com en el genocidi de Rwanda, en què dels 120.000 acusats, 3.564 són dones (Badinter 2000: 83); torturen, com hem vist a la presó iraquiana d’Abu-Graib i abans ja ens va ensenyar el nazisme; i, a més, en les relacions de parella exerceixen la violència psicològica. Les agressions per part dels adolescents, que estan prenent protagonisme en els últims temps, inclouen també a les noies, gairebé sempre contra altres noies. De la mateixa manera, en les relacions de parella comença a aflorar la violència entre dones.1

Els dos sexes han tingut privilegis i han patit opressions.El feminisme no pot pretendre acabar amb la violència que pateixen les dones sense afrontar i comprendre l’origen de les violències de tot tipus, i sobretot les que exerceixen les mateixes dones en el patriarcat, tant en el patriarcat tradicional com en l’actual.

En aquest context al nostre entorn floreixen protocols oficials i alternatius per pal·liar els abusos i les violències de gènere. Els protocols oficials, amb la llei a la mà, victimitzen les dones i reprimeixen i culpabilitzen els homes. Els protocols alternatius de moviments socials reprodueixen un patró semblant, al tractar amb la força i l’exclusió qüestions que són més aviat psicològiques i d’empatia. Normalment pequen de manca de visió integral causa de les limitacions del propi enfocament de la «perspectiva de gènere». La presumpció d’innocència passa a ser presumpció de culpabilitat i es produeixen moltes situacions de parcialitat i injustícia. Això ocorre perquè hi ha algun problema que no se sap com solucionar, i ara per ara la manera que s’ha trobat pot no ser efectiva. Podria ser que la manera d’abordar el problema fos el problema?

La qüestió de la violència i el seu abordament no es pot desvincular del tipus de societat que tenim i de l’aïllament, l’alienació i anonimat en què viu la majoria de gent, el desarrelament i la falta de suport mutu comunitari per fer front a la vida. Ni de l’oci consumista i escapista. Així, un feminisme que vagi a l’arrel hauria de fer una punyent crítica a la modernitat capitalista i veure allò que hem perdut pel camí i allò que fa impossible superar qualsevol tipus d’opressió a no ser que reconstruïm el que ens han expropiat, a no ser que ens reapropiem de les nostres vides en la seva globalitat.

La majoria de dones -i la majoria d’homes també- han començat a estar oprimits en el moment en què el focus d’atenció social ha deixat d’estar centrat en les necessitats, en el sosteniment de la vida, i s’ha posat en el creixement, en el benefici, el negoci i l’acumulació exponencial de riqueses. En el moment en què el saber popular s’ha reduït a parloteig i s’ha imposat la tirania dels experts. En el moment en què partint de l’expropiació dels mitjans de vida bàsics, el treball assalariat ha estat la única forma de guanyar la nostra emancipació i independència.

Hem passat de la revolució social a la insurrecció personal, i d’ella a la lluita interpersonal. L’autoconstrucció masculina i femenina no es podrà dur a terme de manera autònoma fins que no ens acceptem com a éssers de carn i ossos i mirem de captar l’essència de les condemnes que ens fem entre nosaltres i acceptem les nostres pròpies contradiccions. Fins que no lluitem JUNTES i fem autocrítica des de l’amor.

A més, el poder s’ha apropiat de la lluita feminista i antisexista per canviar-li el sentit, prenent d’ella allò que li serveix perquè doni els màxims rendiments als de dalt en termes de millorar la governabilitat dels de baix. Per tant, fins que no lluitem per una alliberament femení plantejant un canvi sistèmic integral, no podrem superar els conflictes actualment existents entre gèneres ni la xacra de la violència social i interpersonal.


Avui pot ser un bon dia per començar a plantejar-nos nous camins per vells problemes.

Esperem que el web i el text puguin ser d’utilitat i de suport per a totes aquelles persones i col·lectius que creguin que cal construir nous paradigmes de vida i de lluita.

1 Raquel Osborne: “De la «violencia» (de género) a las «cifras de la violencia»: una cuestión política”

2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.